El plenari reunit en sessió ordinària ha aprovat la sol•licitud de pròrroga del Document de Referència (assimilable al Document d’Abast) per a l’evaluació ambiental i territorial estratègica del Pla General Estructural d’Altea. 

La iniciativa ha sigut aprovada amb els vots a favor dels grups de l’equip de govern, Compromís, PSPV-PSOE i Altea amb Trellat, i també amb el suport de CIPAL i amb els vots en contra del PP.

Imma Orozco, regidora d’Urbanisme, ha explicat la motivació de la sol•licitud d’aquesta pròrroga, que preveu la LOTUP, donat que el Document de Referència que Conselleria va remetre a l’Ajuntament en 2013 caducarà el pròxim 20 d’agost. ‘’La pròrroga, legalment establerta en dos anys, servirà per completar la tramitació de l’Avaluació Ambiental i Territorial Estratègica del PGE”, avançava la responsable d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Altea.

Entre els motius per demanar esta prórroga està ‘’el fet que la LOTUP entrara en vigor en ple procés de redacció i que ha implicat una inversió de temps important en tant en quant variaven mètodes i criteris’’, indicava Imma Orozco.

‘’D’altra banda, quan vam entrar a governar vam ampliar el període d’exposició pública per tal d’establir processos participatius que ajudaren a obtenir un document amb les màximes garanties de consens. Cal tenir en compte que estem parlant sobre el futur a vint anys del planejament i, segons la regidora, la participació que marca la llei no assegura eixe extrem’’.

A més, s’està encara a l’espera d’alguns dels informes preceptius que, després de més d’un any d’haver sigut sol•licitats, encara no han obtingut resposta per part de l’Ajuntament. ‘’Òbviament, esta és una qüestió que escapa de tot punt a la nostra voluntat. Més enllà, cal resoldre les més de quatre-centes al•legacions presentades atenent tots els extrems abans esmentats’’, assenyalava Orozco.

Per últim, informava Imma Orozco, existeixen d’una banda directrius que han passat a ser vinculants com l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i d’altra, la posada en marxa del PATIVEL que plantejaran altres opcions per a determinades zones afectades. Totes eixes qüestions han de contemplar-se en la proposta de Pla General Estructural i és per això que la pròrroga es fa necessària.

Per a la regidora d’Urbanisme «l’actitud irresponsable del PP en el plenari, faltant a la veritat per argumentar el seu vot contrari a poder continuar treballant en la revisió del PG, és un nou exemple que el PP més ranci ha tornat. Quan no tenen arguments se’ls inventen, arribant a dir que s’havia modificat el document de Referència quan és el mateix que ells van rebre de Conselleria en 2013».

El plenari també ha aprovat considerar el desequilibri econòmic de la concessió del servici de manteniment i explotació de la piscina municipal d’Altea, concretament en referència a les despeses elèctriques de les instal•lacions degut a una errada d’estimació del mateix en els plecs de la concessió l’any 2013. El punt, presentat pel regidor d’Infraestructures. Roque Ferrer, ha comptat amb el suport dels grups de l’equip de govern, Compromís, PSPV-PSOE i Altea amb Trellat i del PP i l’abstenció de CIPAL.

Finalment, el plenari donava un pas més per a la protecció cultural de la festa de l’Arbret d’Altea. Una moció presentada pel regidor de Cultura, Diego Zaragozí, i que va comptar amb el suport de tot els grups polítics amb la qual l’Ajuntament d’Altea inicia els tràmits per reconèixer la festa de l’Arbret com Bé Immaterial de Rellevància Local.

L’Ajuntament d’Altea inicia els tràmits per reconèixer la festa de l’Arbret com Bé Immaterial de Rellevància Local

El plenari celebrat ahir donava un pas més per a la protecció cultural de la festa de l’Arbret d’Altea. Una moció presentada pel regidor de Cultura, Diego Zaragozí, i que va comptar amb el suport de tot els grups polítics.

l’Ajuntament d’Altea així com diverses entitats locals estan interessades a protegir i garantir la continuïtat de la celebració de la festa de l’Arbret a Altea, i amb aquesta intenció des de la Regidoria de Cultura s’han iniciat el treballs per dotar esta festa d’una figura de protecció cultural que reconega els valors que conté. L’objectiu de l’Ajuntament d’Altea és iniciar el procediment per sol•licitar a l’òrgan corresponent de la Generalitat Valenciana la declaració de la festa de l’Arbret d’Altea com a Bé Immaterial de Rellevància Local.

‘’La festa de l’Arbret és una de les tradicions valencianes més ancestrals avui en desús o desapareguda en moltes zones, però sana i viva a Altea’’, assenyalava el regidor.

Esta singular celebració consisteix en la tala d’un xop que els fadrins del poble traslladen al coll i finalment el planten en el centre del poble, en la plaça de l’Església d’Altea. L’Arbret es celebra anualment coincidint amb el solstici d’estiu i la celebració del naixement de Sant Joan Baptista. El símbol d’aquesta festa és l’arbre i a ell se li rendeix culte. La festa representa l’exaltació de la vida després de l’hivern, i es venera als arbres com a renovació de la vida.

La plantà de l’Arbret estava estesa per altres zones del municipi en les celebracions de les festes de les partides rurals. Actualment també es manté l’Arbret en dos partides rurals del terme d’Altea. En la partida de l’Horta dins dels actes de les Festes de Sant Roc, té lloc dissabte vespra del primer diumenge d’agost. En la partida del Barranquet en les Festes de Sant Lluís Bertran, es celebra el darrer dissabte d’agost.

El punt culminant és la plantà que es realitza en un forat excavat a propòsit en la plaça de l’Església. L’alçat del xop s’efectua a mà des de quatre punts amb quatre cordes, sense mitjans mecànics. En aquests punts existeix col•locada una anella de ferro per on es passen les cordes per a hissar l’arbre, una vegada hissat es lliguen.

L’estructura bàsica de la celebració poc ha variat en almenys cent anys. L’Arbret es talla manualment, es trasllada i s’alça en la plaça amb l’ús de la força humana, En tota la cerimònia no s’utilitzen elements mecànics. Al tractar-se d’una tradició viva la festa ha sabut adaptar-se a canvis per millorar l’organització i la seguretat en seu el desenvolupament, així com garantir la participació.

A més, assenyalava el regidor, ‘’les replantacions de xops que es realitzen, afegeixen un valor ecològic a esta celebració de caràcter agrari i naturalista’’.