Resposta a Joan Ribó, expert taurí
Per Toni Roderic, President d‘Els Verds
El que alguns mitjans han qualificat com “històrica manifestació” a favor dels bous a València del passat 13 de març, potser, perquè ningú esperava que el desprestigiat i àmpliament rebutjat món dels toros fos capaç de reunir 10.000 protaurins -segons el Delegat del Govern del PP que no crec que hi haja rebaixat la xifra a la vista de personatges tan populars com Camps o Bonig que van participar en la mateixa i que no van necessitar cap dels autobusos gratuïts que es van habilitar, tot siga dit-, ha reobert un debat -mai tancat- el principal protagonista del qual ha estat Joan Ribó, alcalde de València i membre destacat de la coalicióCompromís, amb la seua proposta de reconvertir la “festa nacional espanyola” en alguna cosa més light com són -sempre segons l’alcalde- els bous a la portuguesa per “avançar en el respecte” i contra el maltractament.
Ximo Puig, president de la Generalitat valenciana, per contra, amb la seua frase “No sóc un expert taurí“, si bé reconeixia “l’experiència” de l’alcalde de València, eludia entrar en un debat -més sap el dimoni per vell que per dimoni – del que podia eixir escaldat amb antecedents -el PSOE no manca d’experts- com el de passar la tauromàquia i activitats taurines d’Interior a Cultura quan Rubalcaba o González-Sinde -ministres de l’Interior i de Cultura respectivament- van acordar, al juliol de 2011 , una “incardinació més correcta” -canvi estètic segons els protaurins- o com quan, al juliol de 2015, el seu Consell -les competències del sector estan transferides a les comunitats autònomes- ens sorprenia amb què només autoritzaria “bous al carrer” en els municipis que acreditaren “tradició“.
Com Puig, Ribó, també, és diable vell -tota norma té el seu excepció- encara que sembla que s’ha deixat portar pel que espere que no es convertixca en una moda a la “nova” política: reivindicar toros a la portuguesa. No fa molt, amb motiu de la seva Fira, Podemos Olivenza argumentava que “La societat exigeix que no es torturi fins a la mort els animals en un espectacle públic. (…) És el modern i allò esperable d’un país civilitzat. Com ho és, sense anar més lluny, a la veïna Portugal“.