De vegades, històries i mites ens mostren portes tancades per mancança d’ús. De tant en tant, algú les colpeja perquè la consciència les òbriga.

Contaven els antics egipcis que Ra, el déu Sol, havia envellit. Continuava recorrent el cel i il·luminant el món, però els anys també havien deixat en ell la seua empremta.

Isis, coneixedora de la màgia i dels seus secrets, sabia que Ra posseïa una cosa que mai no havia revelat: el seu nom verdader. No era Ra, ni cap dels altres noms amb què déus i homes l’invocaven. Aquell nom pertanyia al seu ser, a la seua naturalesa, i contenia el seu poder.

Isis volia conéixer-lo.

Un dia va arreplegar saliva que havia caigut de la boca del vell déu i la va barrejar amb terra. Amb aquella matèria va donar forma a una serp i la va deixar en el camí per on Ra havia de passar.

La serp el va mossegar.

Ra va sentir un dolor desconegut. El verí li recorria el cos i cap dels déus que van acudir a auxiliar-lo sabia com alliberar-lo d’aquell mal.

Isis sí que podia fer-ho, però necessitava conéixer el seu nom.

Ra va començar a enumerar els seus noms i atributs. Era el creador del cel i de la terra, qui havia format les muntanyes, fet les aigües i encés la llum. Però Isis esperava. Entre tots aquells noms no estava el nom.

El verí continuava avançant fins que Ra va consentir que el seu nom verdader passara a Isis. Ella va pronunciar el conjur i el déu va quedar lliure del mal.

El relat conserva el misteri: després de tants noms, el verdader no ens és revelat.

En la tradició hebrea ocorre alguna cosa semblant. Altíssim, Totpoderós, Senyor dels Exèrcits… són denominacions i atributs. Fins i tot quan Moisés pregunta pel seu nom, la resposta, Ehyeh asher ehyeh, es traduïx: «Seré el que seré». I el misteri, més que aclarir-se, continua obert.

També Jesús concedix al nom una importància singular quan diu als deixebles que allò que demanen al Pare en el seu nom els serà concedit.

¿Què significa demanar en el seu nom? ¿De quin nom parla?

Entenc per nom propi secret alguna cosa que cap paraula pot pronunciar: la íntima vibració de l’ésser que els sentits no poden afectar.

Potser per això la verdadera naturalesa de Ra, o la de cadascú, roman desconeguda.

Qui som?