Pregó de les Festes Patronals de Benidorm de Francisco Amillo

img-20191109-wa0014896007785257471792.jpg

Senyor alcalde de Benidorm i autoritats, Reines major, infantil i les seues corts d’honor, abanderat, majorals d’honor, majorales i majorals de la Comissió de Festes Patronals, membres de l’Associació de Penyes Verge del Sofratge, membres de l’Associació Cultural la Barqueta, cambreres de la Mare de Déu, mariners de la Mare de Déu, costalers de Sant Jaume, persones i entitats que col·laboren en les nostres festes, senyores i senyors, amics tots, molt bona nit.

Fa molts anys hi havia als pobles un pregoner. Anava pels carrers, feia sonar la seua corneta i recitava el seu pregó. L’encapçalament era sempre el mateix: “Per ordre del senyor alcalde es fa saber…”  A continuació venia la seua crida, de vegades trista: “Cal que tots els veïns paguen les contribucions”. De vegades era alegre: “Es  celebraran les festes patronals”.

Actualment ser pregoner no és un ofici sinó un honor molt gran, especialment en una ciutat tan singular com Benidorm i més encara en estes Festes Patronals, les més importants de la població.

Agraïsc a la Comissió de Festes per haver-me triat per a tan gran distinció. Que siga precisament este any és per a mi especialment entranyable: sóc el iaio de la reina infantil Paula Mayor Amillo. Ser iaio és un títol que, quan l’aconseguim, el portem amb molt d’orgull i satisfacció fins al final de la vida. No hi ha més que mirar este grapat de boniques netetes que són les reines, dames i dametes per veure en elles gràcia, bellesa i alegria. Tot això ens dóna als iaios tendresa i felicitat.

Tothom sap que als iaios ens agrada molt contar històries als nostres nets. Paula, tu i els teus germans heu dormit moltes vegades escoltant les meues històries fantàstiques. Però ara, com a pregoner de les Festes Patronals, vaig a narrar a tots els ací presents algunes histories reals d’un Benidorm que, fins i tot quan era un xicotet poble, tenia una personalitat molt gran.

Les reines i dames porteu en la vostra banda, l’escut de Benidorm. És un excel·lent resum de la història del nostre poble. Dalt, les quatre barres vermelles sobre fons groc simbolitzen l’antic Regne de València, predecessor de l’actual Comunitat Valenciana. Ens recorda que Benidorm va nàixer com a vila valenciana i que hem de sentir-nos orgullosos de les nostres arrels, patrimoni, cultura, llengua, tradicions, folklore…

A continuació estan la torre de les Caletes i el castell, un bon exemple de patrimoni històric que cal conservar. La consolidació de la torre de les Caletes, la renovació interior de la mal denominada torre de Morales juntament amb les recents excavacions al Castell ens indiquen que anem pel bon camí. Estos elements defensius del passat, ens recorden també que durant 500 anys Benidorm va patir els atacs dels pirates nord-africans i que alguns dels seus fills perderen la llibertat i fins i tot la vida.

A l’escut hi ha també un vaixell de vela. Ens recorda la importantíssima tradició pescadora i marinera de Benidorm. Es podrien contar infinitat d’històries. Jo he triat una: al segle XVI vingueren a la Marina uns pescadors italians amb un nou invent: l’almadrava. La calaren però no pescaren res i se’n tornaren a Sicília. Els pescadors de Benidorm observaren l’artefacte, comprengueren la seua utilitat i calaren la seua almadrava amb molt d’èxit. Esdevingueren els millors almadravers de tota la Mediterrània. Eren cridats per calar almadraves a tot arreu, fins i tot a Itàlia, on havia nascut la invenció.

Tornem a l’escut. A la banda de baix estan representades les dues platges de Benidorm. Són un recordatori de que en elles, al mes de març de l’any 1740, es va produir un esdeveniment de gran transcendència per a la nostra ciutat i les seues festes. A boqueta nit del dia 15 es va albirar un vaixell a la deriva que els corrents marins arrossegaven de llevant cap a ponent…

Tots a Benidorm coneguem molt bé esta història i no cal repetir-la. Només vull remarcar un fet: el 19 de març el notari que va fer l’inventari del llondro va certificar: “tiene a la parte de afuera de la popa una imagen de Nuestra Señora con su niño”.

Poquíssimes imatges antigues de la Mare de Déu tenen un certificat notarial de la seua autenticitat; crec que és l’única. Des dels punts de vista estilístic i iconogràfic és una talla de la Mare de Déu del Carme del segle XVII, una altra garantia de la seua autenticitat i antiguitat.

El culte a la Mare de Déu del Sofratge va créixer tant que l’any 1854 ja se celebrava la seua festa. Les festes patronals se celebraven el 25 i 26 de juliol en honor a Sant Jaume i Santa Anna, en aquella època els patrons de Benidorm.

Majorales i majorals ¿sabeu que la Comissió de Festes se cita a la documentació en l’any 1859 i que teniu, per tant, una llarga tradició de 160 anys?

Posteriorment, en un moment indeterminat del segle XIX, les festes patronals es van traslladar al mes de novembre. Santa Anna va deixar de ser patrona de Benidorm i la seua festa es deixà de celebrar encara que s’ha recuperat des de fa quatre anys gràcies a una comissió emprenedora.

A finals del segle XIX, un diari, “El alicantino”, informava:

“En Benidorm. Las fiestas que este pueblo dedica anualmente á su patrona Nuestra Señora del Sufragio, acaban de celebrarse con inusitado esplendor.

Dieron comienzo el sábado último con el reparto de 50 raciones de pan, carne y arroz entre los indigentes, y continuaron entre los atractivos de la música, de los fuegos artificiales, carreras, danzas, iluminaciones y cuanto es posible hacer en un  pueblo”.

Actualment ens resulta sorprenent que se distribuïren queviures entre els necessitats del poble però el repartiment de menjar o de diners se va repetir en les festes d’anys següents com per exemple als anys de penúries de la postguerra. En 1960 encara es repartiren cistelles amb menjar.

Els actuals majorals heu passat tot l’any venent loteria. ¿Sabeu de quan data eixe costum? De fa 111 anys, iniciat per la Comissió de Festes de l’any 1908.

Tot va començar al Nadal de 1900 quan la grossa de la loteria va afavorir la Vila Joiosa. El premi estava molt repartit, fins i tot en Benidorm. Com eren molts els afavorits per la sort, en anys successius la majoria del poble ja jugava a la loteria de Nadal. Doncs bé, l’any 1907 el primer premi va correspondre a Benidorm i Polop i també estava molt repartit. La Comissió de Festes Patronals aprofità l’eufòria del moment i va començar a vendre loteria amb un recàrrec. Era un sistema més efectiu que la rifa de gallines i pollastres que s’havia fet antigament. Però la decisió també tingué crítiques perquè es fomentava el vici del joc entre els pobres.

El diari “El republicano”, informava:

“Hasta la recién constituïda Junta de Festejos de Nuestra Señora del Sufragio, guiada por el celo de recaudar fondos para mayor brillantez de las que se han de celebrar este año, ha pensado en la lotería como medio cómodo y sin ninguna violencia para acrecer su caudal, repartiendo cerca de dos billetes en pequeñas participaciones de á peseta y veinti-cinco céntimos con el gravámen del 20 por 100 y logrando cumplidamente su objetivo, puesto que el entusiasmo llega al paroxismo”.

La festa de la Mare de Déu del Sofratge es celebra en Benidorm des de fa més de 164 anys i les Festes Patronals de novembre com a mínim des de fa 135 anys. S’han celebrat de manera ininterrompuda fins al present amb l’única excepció dels tres anys de la Guerra Civil.

Evidentment 164 anys és un període molt dilatat i la festa ha variat d’acord amb les circumstàncies. Ha anat allargant la seua duració: primer sols un dia, després dos, fins als cinc actuals. També algunes activitats s’han oblidat alhora que s’han afegit altres noves.

Pel seu origen religiós les misses solemnes i les processons són elements presents a les festes des del primer moment. A elles s’afegiren segons èpoques altres actes religiosos, com per exemple l’ofrena de flors a la Mare de Déu que hem celebrat fa uns moments.

Com a valencians que som, la música i la pólvora també han estat presents des del primer moment i la tradició és ben llarga. Pel que fa a la pólvora els castells ja es disparaven al segle XIX; en 1844 se’n gastaren en Benidorm 400 reals. A poc a poc s’incorporaren “l’estampeta”, les “despertades” amb trons de bac, les “mascletades”, etc.

El mateix va passar amb la música: primer van ser bandes d’altres pobles i més tard de Benidorm; actuaven en cercaviles i concerts. Com a elements tradicionals no faltaven el tabalet i la xirimita, ni a les revetlles l’actuació d’orquestres. Els balls i les danses tradicionals, com “el peuet”, també han estat presents des dels seus inicis.

Molts dels ací presents heu cantat “copletes” a la Mare de Déu, cant popular religiós i festiu. Van sorgir al segle XIX i des d’eixe moment són element imprescindible de les festes patronals. Al llarg dels anys han tingut moments baixos. De vegades les autoritats intentaren estimular-les i donaven premis en metàl·lic als millors participants. Per exemple al programa de festes de l’any 1956 podem llegir que el diumenge, després de la processó, estava previst:

“Copletas en honor a la Virgen, entregándose valiosos premios a los tres mejores, nombrándose para ello el correspondiente jurado”.

Desapareguda la motivació econòmica l’acte va decaure i cap a l’any 1978 hi assitien poques persones. Però l’entusiasme d’un grup de benidormers va fer que se superara este entrebanc i actualment és una manifestació popular fermament assentada i desitjada.

Una causa molt important de l’evolució de les festes va ser la transformació del xicotet poble de Benidorm en ciutat turística. Les festes en un poble de 3.000 habitants tenien un caràcter més familiar i tothom es coneixia. El turisme ho canvià tot, especialment al llarg de les dècades de 1960 i 1970.

En 1960 Benidorm encara era un poble; en 1980 una ciutat que sobrepassava els 24.000 habitants. Les festes patronals adquiriren a poc a poc una nova configuració, l’actual, que suposà la introducció de nous elements.

Un exemple és la desfilada de les carrosses que s’inicià de manera ininterrompuda a partir de l’any 1970. Es complementaren amb una activitat totalment nova: la desfilada de l’humor, que apareix reflectida en els programes de festes a partir de l’any 1980.

Un altre fet destacable és l’elecció de reines de les festes. La primera va ser Àngela López amb una cort d’honor d’onze dames. Es va proclamar l’any 1926 amb motiu de la coronació canònica de la Mare de Déu del Sofratge. Però no va tindre continuïtat fins que en 1971 es va proclamar reina de les festes Pepa Zaragoza Ivars amb una cort d’honor formada per huit dames. Des d’eixe any l’elecció i coronació de reina i dames, així com la seua presència a nombroses activitats religioses i festives, són elements imprescindibles de la festa.

Marina, tu i la teua cort d’honor sou en estos moments les jóvens més admirades, un esclat de bellesa i joventut. Vull dir-vos també que féu el número 50 de les reines i dames de Benidorm, una xifra redona que mereix una celebració.

L’any següent, 1972, la festa va incorporar la primera reina infantil, Mari-Carmen Such Ronda i segons la Revista de Festes tenia dos dames d’honor. Per tant Paula, eres la reina infantil número 48 de les festes patronals i amb tretze dametes tan simpàtiques i boniques com tu, tens una cort d’honor molt més nombrosa i, per descomptat, molt mes vistosa.

Membres de l’associació la Barqueta: esta vesprada haveu escenificat la trobada de la imatge de la Mare de Déu d’entre les cendres del llondro. Sabeu molt bé que l’any 1971 es va reprendre el costum i des d’eixe moment la representació ha esdevingut un element imprescindible de les festes patronals.

Com a pregoner m’ha interessat conéixer l’origen d’este costum i les persones que m’han precedit. Es va iniciar l’any 1973 amb Pedro Zaragoza Orts, quan ja no era alcalde. La novetat arrelà i moltes persones han tingut des d’eixe any l’honor de pregonar l’inici oficial de les festes patronals.

Senyores, senyors. Les nostres festes són extremadament riques en activitats i s’han incorporat tantes que no puc esmentar-les totes. Però hi ha un element que no puc ignorar perquè és imprescindible per a entendre estes festes: les penyes, amb les quals finalitze la meua crida.

Des dels inicis de la dècada de 1970, quan cada vegada era més difícil que els veïns es conegueren tots, es formaren, de manera espontània, colles d’amics que s’ajuntaven per a disfrutar dels actes festius. Destaquen com a penyes pioneres “Els Almadravers” i “Els Beatos”. Tot seguint el seu exemple es crearen moltíssimes més, i actualment son 232 penyes associades a més d’altres sense associar. Les penyes constituïxen un element dinamitzador de la participació i la innovació en les festes i la seua entrada, alegre i colorista, marca ja el seu inici oficiós. Tingueren tant d’èxit que es va fer imprescindible la creació de reglaments i la constitució, en 1984, de l’Associació de Penyes Verge del Sofratge que enguany ha celebrat el 35 aniversari.

Senyores, senyors, moltes gràcies per haver escoltat amb paciència el meu pregó. Us desitge de tot cor que passeu unes festes alegres i divertides, amb el seny i el trellat que sempre han caracteritzat al poble de Benidorm.

Només em resta complir la meua tasca de pregoner i cridar: “Per ordre del senyor alcalde es fa saber que queda proclamat l’inici oficial de les Festes Patronals i que tothom, veïns i forasters, està convidat a participar i gaudir de tots els actes festius.

Benidormers, tots a una veu:

Visca la Mare de Déu del Sofratge!

Visca Sant Jaume!

Visca Benidorm!